Tipus de càncer de mama

La mama és un òrgan adaptat a la producció i emissió de llet. Bàsicament consta de lòbuls que generen llet, conductes que la transporten al mugró, teixit fibrós que sosté la mama en el seu lloc i teixit adipós que dóna a la mama el seu volum i forma. Segons quin teixit dóna inici al càncer podem parlar de:

– Carcinoma ductal in situ: és un tipus de càncer que es dóna en els conductes de llet, però que no surt del seu lloc per a envair teixit de voltant (d’aquí el llatí “in situ”).

– Carcinoma lobular in situ: és un creixement de cèl·lules anormals en els lòbuls que fabriquen la llet i, encara que no és exactament un càncer, sí que és un indicador de possibilitat de càncer en el futur.

– Carcinoma ductal invasiu: és un dels càncers de mama més comuns. A diferència de l’anterior, pot sortir dels conductes i envair el teixit de voltant. Pot fer-ho de diferents maneres; quan el teixit és una espècie de moc amb cèl·lules en suspensió és un càncer mucinosi, si és un càncer organitzat en estructures semblants a un tub, és un càncer tubular… i així podem comptar fins a 5 tipus diferents de carcinoma ductal.

– Carcinoma lobular invasiu: és un càncer que comença en els lòbuls que fabriquen la llet però és capaç de sortir cap a fora, podent fins i tot arribar als nòduls limfàtics pròxims i a altres àrees més llunyanes del cos.

– Càncer de pit inflamatori: és un càncer estrany i agressiu, en el qual la mama s’infla, enrogeix i empitjora en dies o fins i tot hores.

– Malaltia de Pagetmamària: és una forma poc freqüent de càncer de mama que comença en el mugró i s’estén a l’arèola.

– Tumors fil·loides: són tumors del teixit connectiu (fibres i adipós) que solen ser benignes.

Els homes també poden sofrir càncer de mama, ja que tenen teixit mamari (sense desenvolupar com les dones, però el tenen). Quan succeeix, sol ser un carcinoma ductal invasiu; els in situ són poc freqüents, i els lobulars són molt estranys a causa de la falta de desenvolupament del lòbul en la mama masculina.

La immunohistoquímica és la paraula que defineix proves amb les quals es busquen determinades proteïnes en un teixit utilitzant anticossos específics (per aquest motiu afegim el “immuno”, per l’ús d’anticossos). Depenent dels gens que expressi un càncer, és a dir, de quines proteïnes és capaç de sintetitzar la cèl·lula alterada, hi ha 5 tipus diferents de subtipus moleculars de càncer de mama. Els elements que es busquen són:

– Receptors hormonals: els receptors són proteïnes capaces d’interactuar amb altres molècules, en aquest cas estrogen o progesterona.

– Receptors Her-2: Her-2 és una proteïna anomenada “factor de creixement epidèrmic humà 2” i controla el creixement de les cèl·lules mamàries. A major quantitat de receptors Her-2, major possibilitat té el càncer de créixer.

– Ki-67: és una proteïna que controla el creixement de les cèl·lules, per la qual cosa major quantitat d’aquesta proteïna s’assimila a una major velocitat del creixement del tumor.

Cadascuna d’aquestes proteïnes es classifica com a “positiva” o “negativa” en un teixit tumoral. Existeixen panells que miren altres gens, però són més complexos i no els parlarem aquí. L’important és que saber que, segons com es combinen els resultats positius i negatius es parla d’un tipus o un altre de cèl·lula, i s’associa a un millor o pitjor pronòstic de la malaltia.

Tot això és informació, informació que permetrà definir un tractament adequat per a guanyar la batalla contra el càncer.

Encara que els estudis i eleccions de tractament no es fan en l’oficina de farmàcia, els farmacèutics entenem sobre medicaments, els seus efectes adversos, sobre la gestió de les molèsties dels tractaments, i sobre altres diversos detallets que poden anar apareixent després que tinguis el teu diagnòstic. Així que, també en aquests moments, pots comptar amb el suport del teu farmacèutic de confiança per a compartir els teus dubtes, acompanyar-te i ajudar-te a mantenir la teva qualitat de vida.